divendres, 25 d’abril del 2025

Càstigs i premis

 

Segons la RAE (Real Academia Española) el càstig es defineix com la imposició d’una pena a algú per haver comès un delicte o una falta. Si traslladem aquest concepte al món de l’educació, probablement ens vindrà al cap una llarga llista de càstigs que hem rebut al llarg de la nostra vida.

Sovint, com a adults, davant l'equivocació d’un infant, la nostra reacció immediata és imposar un càstig, no obstant això, Thió (2012) afirma que hi ha una gran diferència entre imposar un càstig i deixar experimentar les conseqüències d’allò que un infant ha provocat. Així doncs, quan un infant s’ha equivocat podem aprofitar l’ocasió per ajudar-lo a reflexionar sobre la seva conducta i a entendre’n les repercussions.

Ara bé, això no significa que no podem imposar càstigs, sinó que aquests han de tenir sentit i una coherència per tal que l’infant pugui entendre què ha passat i aprendre de la situació. És important destacar que, sovint, els càstigs que es fan servir poden ser contradictoris. Per exemple, posar com a càstig no veure la televisió o no jugar a la consola només augmentarà el desig cap aquests aparells i no és prudent si volem promoure una relació saludable amb les pantalles, per tant, no podem convertir-les en un element de negociació. Tanmateix, el contrari d’un càstig és un premi i aquest també ha de ser coherent, és a dir, dir "si ho fas bé, et donaré una llaminadura" no correspon amb el missatge que habitualment transmetem sobre els hàbits alimentaris saludables

Al nostre Centre Cultural hem implementat el racó de la calma, un espai pensat per ajudar els infants a gestionar les seves emocions i conflictes de manera conscient i respectuosa. Aquest recurs no es presenta com un càstig, sinó com una oportunitat perquè els infants puguin parar, respirar, identificar com se senten i recuperar l’equilibri emocional. D’aquesta manera, l’objectiu principal es basa a prevenir conflictes i promoure l’autoregulació, per tal que siguin capaços de resoldre les seves diferències de forma pacífica i autònoma.

 Biografia

Thió de Pol, C. (2012). M'agrada la família que m'ha tocat. Eumo Editorial.