%20(15).png)
Les vacances d’estiu són un període molt esperat per a infants i joves, una etapa de descans, llibertat i descobriment. No obstant això, aquesta pausa del calendari escolar no hauria de traduir-se en una desorganització completa del dia a dia. Des del punt de vista de l’educació, mantenir certes rutines durant l’estiu és fonamental per al benestar emocional i físic dels infants i adolescents. Les rutines proporcionen estructura, seguretat i fomenten hàbits saludables que poden prevenir conductes de risc.
%20(14).png)
Per als infants més petits, les rutines actuen com a marc de seguretat emocional. Tal com assenyala la psicòloga Rosa Jové (2011), "les rutines aporten previsibilitat i ajuden els infants a anticipar el que passarà, la qual cosa redueix l’ansietat i els proporciona confiança". Quan un infant sap què esperar al llarg del dia —hores per menjar, per jugar, per descansar— se sent més segur, tranquil i amb més capacitat per regular les seves emocions. Aquestes rutines poden ser més flexibles que durant el curs escolar, però cal que segueixin existint.
Pel que fa als adolescents i joves, mantenir rutines durant l’estiu és igualment essencial, encara que sovint es pensi que "ja són prou grans per organitzar-se sols". El cert és que l'adolescència és una etapa de grans canvis físics, emocionals i socials, i l'absència de rutines pot accentuar el desordre intern i generar conductes de risc. Segons el Pla d’atenció integral als infants i adolescents en situació de risc social de la Generalitat de Catalunya (2006), l'estabilitat i la previsibilitat en l'entorn són elements claus per garantir un desenvolupament saludable i prevenir situacions de vulnerabilitat.
Durant l’estiu, l’absència d’horaris escolars pot afavorir el sedentarisme, l'aïllament social i l’ús excessiu de pantalles. Segons la Fundación ANAR i la Fundación Mutua Madrileña (2021), l’ús problemàtic de pantalles en adolescents s’intensifica durant les vacances, i es relaciona amb l’aparició de trastorns del son, dificultats en les relacions familiars i empitjorament de l’estat d’ànim. En aquest sentit, establir rutines amb temps per a l’activitat física, la lectura, les tasques domèstiques i la participació en activitats de lleure pot ajudar-los a mantenir-se actius, responsables i vinculats amb el seu entorn.
La participació en casals, activitats esportives o projectes comunitaris és especialment positiva. Aquests espais ofereixen als joves oportunitats per construir vincles sans, descobrir interessos personals i desenvolupar competències socials.
Per als adolescents, tenir rutines no significa perdre llibertat, sinó tenir una estructura que dona sentit als dies i reforça l’autonomia. Quan es combinen espais de llibertat amb responsabilitats i horaris bàsics, els joves aprenen a gestionar millor el seu temps i les seves emocions.
En definitiva, les rutines estiuenques no han de ser rígides, però sí coherents i adaptades a les necessitats de cada etapa. És important que famílies, professionals del lleure i educadors treballem conjuntament per oferir propostes que combinin flexibilitat i estructura, llibertat i responsabilitat. D’aquesta manera, afavorim un estiu que no només sigui divertit, sinó també enriquidor, actiu i emocionalment saludable. Si encara esteu pensant com conciliar les vacances escolars podeu mirar l'oferta de l'AECD en lleure i esport.
Referències bibliogràfiques
Jové, R. (2011). La criança feliç: Tot el que cal saber perquè criïs els teus fills amb sentit comú i confiança. La Llave.
Generalitat de Catalunya (2006). Pla d’atenció integral als infants i adolescents en situació de risc social. Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Fundación ANAR & Fundación Mutua Madrileña (2021). Informe sobre el impacto del uso de las pantallas en la salud emocional de los menores.
Jové, R. (2011). La criança feliç: Tot el que cal saber perquè criïs els teus fills amb sentit comú i confiança. La Llave.
Generalitat de Catalunya (2006). Pla d’atenció integral als infants i adolescents en situació de risc social. Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Fundación ANAR & Fundación Mutua Madrileña (2021). Informe sobre el impacto del uso de las pantallas en la salud emocional de los menores.
.jpg)
%20(13).png)
%20(12).png)
.png)
.png)
%20(12).png)
%20(13).png)
.jpg)
